Em va cridar l’atenció que en pocs dies de diferència, en un dinar el divendres i en una reunió el dilluns al matí, s’acabessin amb la coneguda frase: “oi que no ens farem mal?”
La coincidència m’ha fet pensar. En les dues situacions hi va haver-hi declaracions d’intencions, recomanacions moralistes,... en les que hom pensa que val la pena llançar-se en dur a terme grans projectes, amb il·lusió, implicació i compromís per les parts... Després de l’embranzida inicial, hom veu que la conversa es va apaivagant i els temes varien..., inclòs pot canviar el teló de fons i comença una altra obra. Penso que en ambdós casos els interlocutors eren transmissors d’un encàrrec, participaven en el projecte, i surto amb la sensació que el seu estat d’ànim acaba per terra.
Quin ritme tant diferent té una conversa quan les dues parts s’impliquen: generalment comença espontània, sense tenir –aparentment– un objectiu...; però, de manera exponencial, sorgeix la creativitat i les dificultats es transformen en oportunitats, i dels entrebancs apareixen les solucions... Les úniques premisses vàlides són G-G: Guanyar – Guanyar, i amb quin coratge hom surt!
En el futur, amb l’increment de dones a l’odontologia, la frase de l’acudit deixarà de tenir sentit?
Sense esperar al demà confio que aquesta expressió quedi desterrada, i que en el pensar, en el parlar i en el fer el punt de partida sigui: si tu guanyes, jo també.
Jaume, 13.2.08
La coincidència m’ha fet pensar. En les dues situacions hi va haver-hi declaracions d’intencions, recomanacions moralistes,... en les que hom pensa que val la pena llançar-se en dur a terme grans projectes, amb il·lusió, implicació i compromís per les parts... Després de l’embranzida inicial, hom veu que la conversa es va apaivagant i els temes varien..., inclòs pot canviar el teló de fons i comença una altra obra. Penso que en ambdós casos els interlocutors eren transmissors d’un encàrrec, participaven en el projecte, i surto amb la sensació que el seu estat d’ànim acaba per terra.
Quin ritme tant diferent té una conversa quan les dues parts s’impliquen: generalment comença espontània, sense tenir –aparentment– un objectiu...; però, de manera exponencial, sorgeix la creativitat i les dificultats es transformen en oportunitats, i dels entrebancs apareixen les solucions... Les úniques premisses vàlides són G-G: Guanyar – Guanyar, i amb quin coratge hom surt!
En el futur, amb l’increment de dones a l’odontologia, la frase de l’acudit deixarà de tenir sentit?
Sense esperar al demà confio que aquesta expressió quedi desterrada, i que en el pensar, en el parlar i en el fer el punt de partida sigui: si tu guanyes, jo també.
Jaume, 13.2.08
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada