Lideratge i valors

Ahir a la Cambra de Comerç de Terrassa es va celebrar un debat sobre “els valors de les persones”, amb la participació, entre d’altres, de Javier Elzo (Catedràtic de Sociologia de la Universidad de Deusto), Antoni Giró (Rector de la UPC), Maurits Hendriks (Seleccionador espanyol de hoquei herba masculí, holandès de nacionalitat)...

L’article del Diari de Terrassa acaba: “La tesis de Hendriks es que el liderazgo sin valores no es suficiente. ‘Un debate como este no tiene sentido si el líder no va por delante del equipo’, concluyó”.

Comparteixo les dues afirmacions.

De totes maneres, convé no oblidar que els valors són importants, però no són suficients per ser líder.

Jaume, 14.2.08

Oi que no ens farem mal?

Em va cridar l’atenció que en pocs dies de diferència, en un dinar el divendres i en una reunió el dilluns al matí, s’acabessin amb la coneguda frase: “oi que no ens farem mal?”

La coincidència m’ha fet pensar. En les dues situacions hi va haver-hi declaracions d’intencions, recomanacions moralistes,... en les que hom pensa que val la pena llançar-se en dur a terme grans projectes, amb il·lusió, implicació i compromís per les parts... Després de l’embranzida inicial, hom veu que la conversa es va apaivagant i els temes varien..., inclòs pot canviar el teló de fons i comença una altra obra. Penso que en ambdós casos els interlocutors eren transmissors d’un encàrrec, participaven en el projecte, i surto amb la sensació que el seu estat d’ànim acaba per terra.

Quin ritme tant diferent té una conversa quan les dues parts s’impliquen: generalment comença espontània, sense tenir –aparentment– un objectiu...; però, de manera exponencial, sorgeix la creativitat i les dificultats es transformen en oportunitats, i dels entrebancs apareixen les solucions... Les úniques premisses vàlides són G-G: Guanyar – Guanyar, i amb quin coratge hom surt!

En el futur, amb l’increment de dones a l’odontologia, la frase de l’acudit deixarà de tenir sentit?

Sense esperar al demà confio que aquesta expressió quedi desterrada, i que en el pensar, en el parlar i en el fer el punt de partida sigui: si tu guanyes, jo també.

Jaume, 13.2.08

Declaració intencions

Bon dia a tothom:

Abans de llevar-me aquest matí he pensat que fora bo tenir un blog per tal de poder arribar a totes les persones amb les que estic relacionat, i que en diverses ocasions, en distints llocs i en circumstàncies molt diferents m’heu demostrat la vostra amistat sincera i lleial.

Sé que –molts cops- desitgeu saber el què faig i quines són les coses que porto entre mans. Gràcies a la tecnologia, penso que el blog és un bon medi i he decidit utilitzar-lo.

Tal com vaig expressar en el sopar entranyable, sincer, del passat 25 de gener, en el que hi estàvem més de 70 persones, l’amistat que es genera després de una relació professional, social, familiar... perdura en el temps malgrat no hi hagi hagut l’oportunitat del tracte. Precisament posava l’èmfasi en que gràcies a que no hi ha aquest tracte, és el que fa possible que en les noves relacions sorgeixin noves amistats: si estem tot el dia amb els mateixos i recordant temps passats... no hi ha temps en viure el avui, aquí i ara, compartint de veritat les alegries, dificultats, preocupacions, problemes familiar o laborals... i les relacions acaben en un “ji, ji, ja, ja”.

Si cada dia dedico un temps a escriure, estic segur que em vindrà molt bé: molts sabeu, que si no parlo i no faig dibuixos, ratlles..., em consta pensar: escriure és una manera de parlar i conèixer (si és té la capacitat d’escoltar) el que està barrinant el cap.

He titulat el bloc “Ensenyant les dents” pensant que la meva relació amb l’odontologia és molt enriquidora personalment, en la que hi ha exemples molt gràfics que entren pels ulls. Ha de ser el fil conductor de moltes de les reflexions.

Jaume, 12.2.08